ABSOLUCIÓ!!!

Vespre memorable al centre penitenciari de Mas d'Enric. A dos quarts de vuit s'han aplegat a l'esplanada de l'aparcament avis i àvies vinguts d'un bon bocí de la terra catalana: Calafell, Cambrils, el Vendrell, La Selva del Camp, Mollet del Vallès, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Parets del Vallès, Reus, Santa Perpètua de Mogoda, Tarragona, Tarragonès interior (que aplega Constantí, el Morell, la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp) i Valls. Un cop fetes les presentacions dels participants a través de les pancartes exposades, des del públic s'anaven dient noms de municipis 

que no tenien cap element visual que els identifiqués, com per exemple, Vila-seca, Barcelona (l'esquerra de l'Eixample), m'ha semblat sentir Mataró, Montblanc, Mallorca... però és clar no ho puc assegurar amb certesa total... El que és important és que un bon gruix de gent omplia l'espai. No cal dir que l'organització ha anat acàrrec de Taca d'Oli, entitat que aplega avis i àvies de localitats d'arreu de Catalunya.

L'acte ha continuat amb cançons a càrrec d'Ernest Bertran: Què volen aquesta gent? Ha glaçat el cor dels assistents perquè l'actualització és massa brutal. Avui mateix a la tarda hem sabut que el jutge ha dictat presó preventiva per set del CDR's detinguts a Catalunya per ordre de l'Audiència Nacional amb acusació de terrorisme. Ha seguit la lectura d'un text de Joan Josep Miracle dedicat a la Carme Forcadell. Abril 74, del Llach ha fet d'enllaç amb Corrandes d'exili, de Pere Quart, escrita tristament quan el poeta marxava a l'exili; No passareu d'Apel·les Mestres, redactada el 1915 i cantada a les trinxeres belgues durant la Primera Guerra Mundial ha clos aquest primer bloc.

El crit de Llibertat preses i presos polítics s'ha escampat pel cel mentre el sol es ponia rere les muntanyes de Prades.

El segon bloc s'ha iniciat amb un text actual, a càrrec d'una component de la plaça Enriqueta Gallinat de l'esquerra de l'Eixample barceloní. És la carta de la Mercè a la seva mare que ja no hi és. La Mercè li explica com està la situació a Catalunya i pensa que, si fos viva, tots els llaços que havia fet en la seva vida ara serien grocs. Acte seguit s'ha llegit una carta de la Carme Forcadell en què expressa la confiança en el futur tot i la situació terrible actual, acaba dient que ens estima i que el coratge no ens abandoni mai. Un representant de Calafell adreça un escrit a la presidenta en què contraposa la dignitat dels empresonats i exiliats a la repressió de l'estat espanyol com a única resposta.

El grup de gralles Sonagralla ens obsequia un esplèndit País petit, de Lluís Llach  que la gent cantusseja com pot. L'Olga Xirinacs ens declama amb gran mestratge Les tombes flamejants de Ventura Gasol, escrita el 1934. Les gralles refilen L'estaca que la gent sí que s'hi afegeix amb delit per cantar-la. L'Anna Maria de Mont-roig ens presenta una pregària a la Mare de Déu de la Roca, patrona de la vila, en què no s'està de demanar-li que puguem superar la situació de repressió tan forta que estem patint. Un representant de l'ajuntament del Vendrell ens comenta que va tenir una conversa amb Jordi Sánchez, que van parlar de tot, que fins i tot van riure. Alerta, hem d'estar preparats per aquí dues setmanes, que tindrem feina! La Roser Oliver en nom de Sonagralla ens adreça unes paraules amb què combina emoció i combat; recorda que va tocar Els segadors davant del Valle de los Caídos.

La música alegre de la Companyia Elèctrica Dharma a través de la Presó del Rei de França ha convidat els presents a corejar-la i a moure el cos, ja una mica encarcarat de tant temps d'estar drets. Tres localitats dels Vallès han atret per uns instants l'atenció del públic: Santa Perpètua de Mogoda, poble de Jordi Cuixart; Parets del Vallès, de Jordi Turull i Mollet del Vallès que es troba entre mig. El representant ha llegit una carta a Carme Forcadell, en síntesi ha vingut a dir que ens fa mal el passat, ens fa mal el futur i que només ens queda el present i en conclusió: exigim l'absolució! Us volem a casa! I vinga crits de Carme, llibertat!

I ara ja ve l'hora dels adéus, el comiat. S'ha informat que el dia 6 d'octubre hi haurà la concentració a la presó de Lladoners i l'11 al Puig de les Basses, d'aquesta manera es completa el cicle de la visita a les tres presons abans de conèixer la sentència del judici-farsa. Vist que ja era tard i que el guió de l'acte s'havia allargat una mica per l'aparició d'algun espontani, s'ha decidit de no fer el tomb a l'aparcament i, considerant que hi havia gent que venia de lluny, s'ha donat l'acte per acabat. Abans, però, el trio de vent que amenitza els dijous als vespres l'esplanada de Mas d'Enric amb els seus sons ha interpetat la Gavina i Els Segadors. 

Llibertat presos i preses polítics! Retorn dels exiliats i exiliades! Un pas endavant! 

Ho tornarem a fer! Indepenència

A LES PRESONS!

QUANTS MÉS SEREM, MÉS SUMAREM!

ANIMEU-VOS I VENIU!!!

DONANT ESCALF A LA CARME A MAS D'ENRIC

Un altre dijous a Mas d'Enric amb la participació d'Avis i Àvies de Mont-roig del Camp,  Reus, la Selva del Camp, Tarragona i Valls.

El primer que hem fet és donar tres tombs per l'aparcament de la presó, no hem cridat cap consigna, tanmateix les notes de L'estaca i de Bella ciao, interpretada per tres músics, ens acompanyaven en la nostra rutina; la gent paulativament posava veu a la música dels dos himnes.

Seguidament la representant de Mont-roig ha explicat que a la seva vila hi ha tres encausats pels fets de l'1 d'octubre.   Són un bomber, el seu germà i son cosí per la pressió que van  fer els veïns de la vila per foragitar la policia l'1 d'octubre de 2017, dia del referèndum d'autodeterminació. La fiscalia els demana més de 13.000€ de multa  i presó de més de dos anys per a dos dels encausats. Els dies 5 i 6 d'octubre es faran actes per donar suport  a aquestes tres persones. 

Avui hi ha hagut una gran novetat, el grup sardanista de la Selva ha organitzat una ballada de sardanes dedicada a la Carme Forcadell. S'ha fet una anella gran a l'esplanada i, sota el mestratge dels sevatans, hem puntejat la sardana aguantant els braços amunt en els llargs talment com s' ho haguéssim fet tota la vida! Hem ballat "Somni", "El cant del coratge", la "Santa espina" ha fet de repicó. El fet de ballar les sardanes i pensar en la Carme, tancada, ens ha omplert d'emoció.

Un seguit de càntics han posat el punt i final: La gavina, El cant dels ocells i Els segadors.

Ens mantenim ferms a demanar la llibertat dels presos i preses polítics, el retorn d'exiliats i exiliades! 

PRESÓ DE MAS D'ENRIC A TARRAGONA

Presó de Mas d'Enric, dos quarts de vuit de la tarda, la Taca d'oli de les comarques tarragonines s'empara de l'esplanada de l'aparcament. Avui s'hi han congregat avis i àvies de Mont-roig del Camp, de Reus, de Tarragona, del Tarragonès interior i de Valls. Quan just estàvem a punt d'iniciar l'acte ha sortit de l'interior del centre penitenciari una dona gran de bracet d'un home. -És la mare de la Carme Forcadell! -unes veus l'han indentificada; tot seguit l'hem acompanyada amb un "No esteu sols!", que s'ha anat repetint fins que la mare de la Carme s'ha retirat cap al cotxe. Es veia ben clar com l'emoció li feia caure llàgrimes, llàgrimes que s'han encomanat a més d'un assistent a l'acte. Al cap de poc també hem vist el marit, el fill i la jove de la Molt Honorable Presidenta del Parlament. S'ha redoblat amb insistència el "No esteu sols" que ells han agraït amb mitjos somriures tocats per un posat de conformitat rebel. La consciència de la injustícia de l'empresonament de la Carme i de tots els seus companys, presos i preses polítics, de cada vegada es fa més evident.

L'acte ha seguit el guió previst. S'ha llegit el text de Rovira i Virgili "Les barques franques" que explica la generositat dels pescadors del Serrallo que acompanyaven de manera gratuïta els familiars dels empresonats al vaixell ancorat al port de Tarragona després dels fets d'octubre de 1934. A continuació s'ha fet lectura de la poesia "Aftermath", de Siegfried Sassoon sobre el tema de l'oblit. L'autor, combatent de la Primera Guerra Mundial, rememora la vida i la mort a les trinxeres glaçades de Mammetz. Finalment s'ha relatat un fragment d'una entrvista a un que proposa realitzar accions que realment toquin el vora viu a l'estat espanyol: ¿Per què no fem una concentració de l'11 de setembre a la Jonquera, per exemple? Els jubilats podríem concentrar-nos a l'autopista de la Jonquera i fer que s'espatlli el cotxe. Convocar una vaga general. ¿Què passaria? Potser ja és hora de donar una resposta contundent a tanta repressió i injustícia. 

Els tres tombs a l'aparcament han estat sense proclames, tanmateix els tres músics que entonaven L'Estaca han fet costat tothora els manifestants.

S'ha informat que dilluns 19 de setembre estem convidats a la plaça del Blat de Valls a la concentració que el dia 16 -data d'empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart- de cada mes l'ANC convoca un acte per palesar els dies, els mesos, ... tot aquest temps tan llarg que estan empresonats injustament. 

El  Cant  dels segadors ens diu que l'acte s'ha acabat. Però, hi tornarem!

TOTS A BALAGUER

El dijous, 5 de setembre, col·lectius d'Avis i Àvies per la Llibertat de Cambrils, La Canonja, La Pobla de Mafumet (Tarragonès interior), La Selva del Camp, Mollet del Vallès, Mont-roig del Camp, Reus, Tarragona, Valls, Vic i Vilamajor es concentraren a Balaguer convidats pels Avis i Àvies de la capital de la Noguera. Tots són integrants de la plataforma Taca d'oli que aglutina vint-i-vuit localitats d'arreu de Catalunya.

A les 11h ens concentràrem a la plaça de Mercadal on s'anaren desgranant un seguit d'accions. Primer els de Balaguer donaren la benvinguda als presents que érem dos-cents trenta. Seguidament es realitzà un minut de silenci en memòria de l'Àngels Ollé, fundadora i impulsora dels Avis i Àvies de Reus. Acte seguit el representant de la Paeria ens adreçà unes paraules en què destacà  que no volem fer normal el que no és normal, referit a l'existència de presos polítics i d'exiliats. També feu referència a la lluita no violenta permanent i a la desobediència civil com a resposta a la situació repressora que vivim. Després es llegí un manifest en què es feu èmfasi en la judicialització de la política, la persecució de l'independentisme, i al fet que som acusats de delicte d'odi quan, justament la realitat és a la inversa.

Un cop acabats els parlaments, es repartí un cançoner elaborat pels de Balaguer i es cantaren unes quantes cançons combatives i reivindicatives, adaptacions de tonades populars: No, no, no callarem, L'estaca, Li diuen democràcia i no ho és, Les rondes del vi i  Volem pa amb oli. Entre mig dels himnes es cridaren consignes: Unitat!  No és un judici, és una farsa! Llibertat presos polítics! L'acte s'acabà amb una passejada per la vila, travessàrem el pont i férem cap davant l'església de Sant Domènec.

En aquest punt s'inicià la visita turística. Mentrestant un o dos representants de cada localitat es reuniren per tractar d'establir una estratègia comuna davant la imminent sentència contra els presos i preses polítics. Dintre de l’aspecte organitzatiu cal remarcar els valors que conformen la Taca d’oli: el pacifisme, la coherència, la solidaritat, la fermesa i la valentia. Els objectius que es proposen són tres:  el primer, aconseguir la llibertat dels presos i preses polítics, el retorn dels exiliats i exiliades. El segon, la defensa dels drets individuals i socials, i de les llibertats de la societat catalana. I el tercer, la consecució de la República Catalana justa, solidària, sostenible i lliure.

Tornem al vessant turístic. El recorregut de la visita fou: Església de Sant Domènec, Pont de Sant Miquel, carrer del Pont, plaça de Sant Salvador amb les ruïnes de l'església que fou bastida sobre una mesquita, el Regueret, el safareig on antigament hi havia els banys àrabs i que per sota hi passa una sèquia del segle XI, plaça del Pou, plaça del Mercadal, construïda originalment fora muralles, s'hi establiren els jueus que foren expulsats de la vila perquè se'ls acusava de provocar la pesta i les males collites, però com que era gent adinerada, el rei els prengué sota la seva protecció. Les fites històriques de la vila, així, amb dues paraules són: és de creació andalusina (s. VIII), fou ocupada en temps del comte d'Urgell Ermengol V (s.XII), fou capital del comtat fins que Ferran d'Antequera se n'emparà després de derrotar Jaume II d'Urgell, el Dissortat, un dels pretendents al tron de la Confederació catalano-aragonesa. A partir d'aquest moment (s.XV) entra en declivi. Bé, ens van explicar més coses, però ara no es tracta de reproduir-ho tot. La visita incloïa arribar-nos a l'església de Santa Maria, la que destaca sobre la ciutat quan veiem el temps per TV3 i el Santuari-Basílica del sant Crist, però com que sempre anem curts de temps, aquesta doble visita l'haurem de deixar per un altre dia.

El recorregut es clogué al Museu de Balaguer on, Samanta, la guia ens feu esment d'un personatge mitològic, l'Harpia fixada en una guixeria del museu. Ens convidà el cap de setmana del 15 d'aquest mes a una festa que es fa al voltant d'aqueix ésser. No sé si podrem pujar, els tarragonins i els reusencs tenim feina precisa perquè celebrem les patrones respectives: Santa Tecla i la Mare de Déu de Misericòrdia. Ah, i m'he deixat una fita cabdal, justament el dia 5 feia 700 anys que havia nascut a Balaguer Pere III, el Cerimoniós, al castell Formós, construït l'any 897 per Lubb b. Ahmat al-Qasi, convertit en residència pels comtes d'Urgell i destruït el 1413 pe Ferran I d'Antequera després de vèncer Jaume d'Urgell.

Un cop acabat el turisme, ens adreçàrem a les escoles on els balaguerins havien agençat el gimnàs per poder dinar. Menú. En acabat es continuà la jornada reivindicativa. Es proposà el nom d'Àngels Ollé com a Fundadora d'honor de la Taca d'oli, s'oferí a cada col·lectiu un record de Balaguer per part dels organitzadors i al seu torn reberen un obsequi del conjunt de la Taca d'oli, representants de cada col·lectiu adreçà unes paraules a tota la concurrència i l'acte s'acabà amb el reconeixement que cal continuar la lluita no violenta i la desobediència civil per fer front a la repressió sistemàtica de l'estat espanyol contra l'independentisme.

Crits d'independència foren la cirereta que culminà el pastís de la Taca d'oli a Balaguer.