Dilluns, 20 de juliol vam matinar perquè a les 8 a la plaça del Rei de Tarragona es va desplegar una pancarta amb el lema FEM-LA CAURE i una corona de gairell. Òmnium Cultural del Tarragonès era l’organitzador de l’acció.
Després agafem els cotxes i ens plantem a l’Espluga de Francolí, a l’aparcament del Casal de la vila conquenca. Ens apleguem joves, grans i mitjans i a dos quarts d’onze del matí emprenem el camí direcció al Monestir de Poblet amb la intenció de fer saber als reis d’Espanya que no són benvinguts a casa nostra i que no els volem. Pocs romanços, volem la República Catalana. “El camí fa pujada i me’n vaig a peu” i sí que en feia perquè vam agafar el de les Masies que dona darrere del Monestir.
La gent acolorida per estelades, pancartes, paraigües, abillada amb colors virolats, serpentejava entre mig de les vinyes superbes, embaumades pel sofre que els pagesos tiren a desdir per combatre les malures i així preservar la planta i el fruit. Passat el camí que porta a la Pena, trobem un cordó de la BRIMO. Furgones i Mossos ens barren el pas. Ja s’ha acabat la bona vida! Només de veure’ls equipats d’aquella manera ja et venen ganes de dir-los que fotin el camp i que ens deixin passar tranquil·lament. Tot plegat és una provocació. Uns quants manifestants es posen davant dels furgons per mirar d’aturar-los, un mosso que crida al conductor: avança, avança! Amb gent al davant. És un escàndol.
Alguna corredissa, algun cop de porra. Fins i tot rep un corresponsal de premsa. Al final detenen un xicot de Montblanc. Sembla que ja tenen el jornal justificat. Sentim que el prenen cap a l’Hospital de Valls, deu haver rebut un cop. Ens indignem contra l’actuació dels mossos: No mereixeu la bandera que porteu, Fora forces d’ocupació, No volem ser una regió d’Espanya..., Fora el Borbó, Els catalans no tenim rei,... i encara més. La premsa cobreix puntualment l’esdeveniment. Ens diuen que els nostres crits se senten a Poblet. La visita reial ha durat una hora i mitja, soc al costat del Quico Sellés, hi ha un moment que diu que els reis marxen. Jo em pregunto ¿saben que no els volem?
Nosaltres volem passar a l’altra banda del cordó policial. Volem anar al monestir per dir als reis d’Espanya que no els volem, que volem la República, però ens ho impedeixen. Amb una perplexitat incommensurable veiem com tres persones d’extrema dreta traspassen el cordó policial i es posen a parlar amb un periodista d’un diari d’extrema dreta, també. I es veu que n’han deixat passar uns quants amb banderes espanyoles per rebre el Borbó a l’entrada del Monestir. Però, ¿què passa aquí? ¿Fins quan ha de durar aquesta comèdia?
A veure si ens entenem, el cap d’estat d’una monarquia parlamentària deixa passar els fatxes perquè li donin la benvinguda. Uns fatxes que el que volen és tornar a la dictadura sorgida de la guerra civil. I els demòcrates que volem manifestar-nos pacíficament contra la monarquia, som deturats per un cordó policial desproporcionat amb escopeters a punt de disparar quan el comandament ho digui. Expliqueu-m’ho bé que no entenc res. Diuen que és la casa reial qui decideix qui passa o no passa a l’altra banda del cordó policial, ¿no la paguem entre tots? Doncs que deixin passar a tothom. En cas contrari que la mantinguin els que, abillats amb banderes espanyoles, els deixen passar per donar la benvinguda al Borbó. Oh, ¿i els nostres què fan? Conseller Buch, president Torra, què feu? ¿Que no podeu fer res? Ei, espavil! Esteu com encantats!
A quarts de dues, representants de l’ANC, d’Òmnium i dels CDR’s, convocants de l’acte, el donen per finalitzat. La gent gira cua i se’n torna a casa seva. Uns quants demanem de traspassar el cordó policial, tirar per davant del Monestir i tornar per la carretera de baix que és més recta. Ens diuen que no ho podem fer. Refem el camí. Fa estona que els núvols han cobert bona part de la Conca. Els llampecs migparteixen el cel grisós. Cauen quatre gotes. Fem via a buscar el cotxe que ens durà a casa. S’acaba un matí intens d’emocions i d’accions.
ELS CATALANS NO TENIM REI! VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
