LA TACA D'OLI A VIC

Dimarts, 3 de maig de 2022. Avui els de la 3a joventut ens desplacem a Vic per fer la trobada setmanal.  A un quart de nou del matí una quarantena de persones marxem amb autocar. Des de Reus en marxa un altre. Entre els dos acomboiem la Taca d’oli de les localitats del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre: Cambrils de Mar, Montblanc, Mont-roig del Camp, Riudoms, Reus, Roda de Berà, Tarragona, Tarragonès interior (Constantí, el Morell, la Pobla de Mafumet, Vilallonga del Camp) i Valls. Ja a Vic ens plantem davant del Casino a tocar de la plaça del Mercadal. Fem una gran anella. Els col·lectius despleguem les pancartes. L’anella es fa gran, tots hi cabem. Els músics comencen l’acte amb la peça Vull ser lliure.

El representant dels Avis i àvies per la Llibertat de Vic, els amfitrions, saluda tots els que hem vingut d’arreu de Catalunya. La satisfacció és gran en veure la gernació congregada, a l’entorn de dues-centes persones. El Xavier Marcos es planta al mig i desgrana Lladres que entreu per Almansa, d’Al Tall, tot sol i sense micro.

A continuació els músics interpreten: el Cant dels indignats, L’estaca, Bella ciao, Torna Serrallonga, El meu país. Des de l’organització s’anomenen tots els municipis presents a Vic. A més a més dels esmentats abans, evidentment, hi ha els de Vic, de Mataró, Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa...

La regidora d’Educació, Seguretat i Joves agraeix al col·lectiu de Vic la persistència a sortir cada setmana a la plaça per demanar l’amnistia i la fi de la repressió i dona la benvinguda a tots els de fora vila. Cantem Els segadors per cloure l’acte. Seguidament els comissionats de cada col·lectiu es reuneixen per impulsar la coordinació  de Taca d’Oli, Avis i àvies de Catalunya x la Llibertat i per afinar els objectius. Els altres ens repartim en quatre grups i amb sengles guies trepitgem carrers i places de Vic mentre sentim explicacions històriques i artístiques de la ciutat.

Vic. Té 46.000 habitants. Bisbat, Universitat, molts serveis, mercat dimecres i dissabte. En té dos dies perquè antigament tenia dues jurisdiccions. Està molt ben comunicat amb el país gràcies a l’Eix transversal, els túnels de Bracons, a tocar d’Olot i Ripoll, situat a una hora de l’àrea metropolitana de Barcelona. La geografia física està marcada pels turons testimonis que encerclen tota la comarca i que a l’hivern provoquen la inversió tèrmica que fa que faci més fred a la plana que no pas a les muntanyes. La boira senyoreja els dies d’hivern. Dos mesos d’estiu intens amb una calor persistent i insistent gràcies a la humitat.

La plaça del Mercadal és el punt més alt de la ciutat. De fet és l’esplanada d’un turó. La ciutat davalla pels quatre costat d’aquest lloc que surt cada dia al Temps de TV3. Ajuntament del segle XVII. Cases senyorials modernistes i noucentistes.

A la Llotja del blat hi havia l’antic ajuntament. Hi ha els retrats de vigatans il·lustres: Balmes, Anglada... Vic destaca per les adoberies, la indústria metal·lúrgica, però sobretot per l’agroalimentària, els embotits en són el seu mascaró de proa. És la pàtria de la Pilarín Bayés, la ninotaire de més anomenada de Catalunya. Es parla de la novel·la Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. La noia barcelonina que es casa amb un pagès ric de Vic, Comarquinal a la novel·la, ric però grosser. Pateix la gelosia de la família de l’home, i al final, consumida, retorna a Barcelona i es reclou en un convent.

Catedral. El mil trenta vuit és consagrada per l’abat Oliva, impulsor de les assemblees de Pau i Treva per contrarestar la violència perpetrada pels nobles sobre el pagesos i el poble baix. De la catedral romànica d’estil llombard només en resta el campanar adossat la catedral neoclàssica dedicada a Sant Pere. Al costat hi ha el Museu Episcopal de gran interès per les col·leccions de peces romàniques i gòtiques que conté. L’interior de la catedral estotja les pintures de Josep Maria Sert, destruïdes durant la revolució de 1936 i refetes en la postguerra. La Rosa Maria Rosell va comentar que va ser una llàstima que el bisbe Torres i Bages no acceptés, el 1900, la proposta inicial  del pintor amb un ús més agosarat del color. La paleta es mou en la gamma d’ocres, grisos, grocs, clarobscurs i algun vermell apagat.

Muralla i claustre. Ja fora de la catedral resseguim la muralla i veiem el claustre gòtic flamíger del XIV que se sustenta sobre les arcades romàniques. Veiem el pont de Queralt sobre el riu Mèder tributari del Ter. Al costat hi ha el barri de les adobers, ara abandonat, l’ajuntament té intenció de rehabilitar-lo. Entrem a la vila closa pel portal de Queralt trepitgem el call jueu, passem per la capella de la Dolorosa, arriben a l’església barroca de la Pietat, al costat hi ha el temple romà, reconstruït a partir de les restes trobades. Les columnes corínties contenen els noms esculpits de pròcers eclesiàstics del lloc: Torres i Bages, el Canonge Cullell, Mossèn Cinto... Comença a ploure. Estenem els paraigües, ens mullem. S’acaba la visita abans d’hora. Ens refugiem en una botiga, ho aprofitem per comprar llonganissa, somalla, formatge, bull... volem donar vida a la ciutat.

Dinem al restaurant del Casino de Vic. El primer plat es pot dir que ningú no se’l va poder acabar de tan abundant com era. Que en són de generosos els del Casino! Com hi ha món. El segon, la gent, sí que se’l va acabar. Després hi va haver sessió de cançó i de música. Xavier Marcos ens va oferir aqueix repertori: Tornarem, de Tomàs de Santos i Borja Penalba, Abril 74, Cançó sense nom, No abarateixis el somni, Cop de destral. L’Òscar amb el saxo interpretà El meu avi, Bella ciao, Alegria, és festa major, No és això companys, L’estaca, El cant dels ocells. Conjuntament amb l’Agustí una de Frank Sinatra, Tornarem, El cant dels adeus, Vull ser lliure i Els segador per tancar ja l’acte. Crits de visca Catalunya lliure i d’independència.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

MATARÓ, ARA, INDEPENDÈNCIA!

El diumenge, 24 d’octubre es tornen a complir les paraules de Lluís Llach: “Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà”. La Taca d’Oli, com qui embolcalla els avis de Mataró que fa quatre anys que surten setmanalment al carrer, ha comparescut a la capital del Maresme per homenatjar els que estan permanentment alçats.

El dia és assoleiat i frescot com correspon a les darreries d’octubre. El so de les sardanes de la Cobla Premià acompanya l'arribada de tothom i el Parc de la ciutat de Mataró es va omplint. Són dos quarts d’onze del matí. El temps passa i les anelles de les sardanes integren la concurrència. La gent se saluda, xerra i balla. Les estelades onegen als quatre vents.

A les dotze comencen els parlaments: L’ANC de Mataró. La sectorial de la gent gran de l’ANC. Els Músics per la Llibertat, una noia de Sant Fruitós de Bages va començar l’acció sola, progressivament altres músics d’arreu s’hi van afegir fins a consolidar el col·lectiu; actuaven als pobles i cada diumenge a la presó de Lledoners. L'avi Miquel Pàmies, de 100 anys, no ha faltat mai en cap concentració per la independència, diu que no es vol morir fins que Catalunya sigui independent. Els Juristes del Maresme van parlar de la seva ajuda desinteressada a la causa. Joan Bonanit va fer cinc cèntims de la seva història. Representants de la Taca d'Oli van explicar què és i quins objectius té. Meridiana Resisteix ens va explicar què fan i les traves que tenen. Jordi Pessarrodona va presentar l'acte. Els Músics per la Llibertat van tocar El Cant dels Ocells, l'Estaca…

 

Per finalitzar l'acte Els Músics per ka Llibertat van interpretar Els Segadors, que vam cantar plegats.

Mentre la gent s'acomiadava i recollia les cadires, els Músics per la Llibertat ens acompanyaven amb Bella Ciao. 

Tot seguit a dinar plegats. Vam acabar cantant música folk i reivindicativa acompanyats per tres guitarres d'avis mataronins. Vam acomiadar-nos cantant els Segadors i Passi-ho bé. 

Al bus i tothom cap a casa seva.

Fins a la propera!

SEREM AL CARRER PER DENUNCIAR I COMBATRE LA REPRESSIÓ!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

DE PORT BOU A ARNES, PASSANT PER LA MORERA DE MONTSANT

Dijous, 22 de juliol. Una colla d’independentistes i republicans fem cap a la Morera de Montsant per rebre als participants a la Travessa x la Llibertat. Som gent dels pobles i viles del Camp de Tarragona i de més enllà. Volem ser presents quan passin pel poble i s’aturin per descansar uns instants abans de culminar l’etapa fins a Escaladei. A Jordi Turull, impulsor de la iniciativa, l’acompanyen la seva esposa, Blanca Bragulat, Josep Rull, Meritxell Serret, consellers, Jordi Pina, advocat, i Rita Marzoa, periodista, enmig d’una multitud de caminants. L’etapa s’acaba a la cartoixa d’Escaladei. Un cop superada la primera arcada i ja dins de l’esplanada, pren la paraula l’alcaldessa de la Morera, a continuació tant Turull com Rull s’adrecen al públic congregat amb paraules d’agraïment. Sense el suport de la gent hagués estat molt difícil viure tot el temps a la presó i el desgast d’un judici injust. L’altre fil de les seves paraules és que mantenen intactes els ideals que els van portar a ser privats de llibertat. Amb crits d’independència es clou l’acte. La colla de la 3a Joventut x la República cridem: Llibertat, Amnistia, fora la monarquia!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA

TACA D’OLI AL PARLAMENT

 Dijous 13 de maig, representants de la Taca d’oli van comparèixer davant del Parlament de Catalunya per manifestar als partits independentistes la indignació dels votants que després de 88 dies d’aconseguir el 52% dels vots encara no hi hagi pacte d’investidura ni de govern. Quina vergonya!

Als volts del migdia quatre representants del col·lectiu -de Cambrils, de Reus, de Tortosa i de Mollet del Vallès- van entrar a les dependències del Parlament per tenir una trobada, per separat, amb els tres partits: la CUP, Junts i ERC. Se’ls va lliurar el Manifest de la taca d’oli per recordar-los els compromís que van adquirir amb la ciutadania.

Mentrestant una quinzena llarga d’avis i àvies els esperàvem a la porta del legislatiu mentre discutíem la jugada de la situació d’atzucac que vivim políticament parlant, cantàvem cançons amb l’acompanyament del saxo i cridàvem lemes reivindicatius, republicans i independentistes. La nostra gran pregunta és: ¿Com és que no s’entenen? ¿És que potser porten la motxilla tan carregada de retrets que són incapaços de veure-hi més enllà del nas? ¿Tan justets són?

Segons els comissionats els tres grups parlamentaris es van mostrar receptius amb les demandes del col·lectiu. Aquesta nota resumeix l’estat de la qüestió.

“Dijous, 13 de maig els avis i àvies de la Taca d’oli vam anar al Parlament a entregar el manifest als tres partits independentistes. Ens van rebre, ens van escoltar i ens van agrair l'esforç que fem per denunciar la repressió i exigir la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i l’arxivament de totes les causes judicials contra el moviment independentista. Hem volgut donar un toc d’atenció als polítics perquè no malbaratin el 52% del vot aconseguit el 14 de febrer del 2021.”

MANIFEST

 MANIFEST DE LA TACA D'OLI (AVIS I ÀVIES DE CATALUNYA PER LA LLIBERTAT) PER A TOTS ELS POLÍTICS INDEPENDENTISTES

Els avis i les àvies que formen el col·lectiu de la TAca d'Oli volem manifestar el nostre desacor amb la manera de fer que tenen els polítics de les gteres formacions independentistes que han de liderar la formació d'una república independent, justa i sense presos polítics, exiliats i represaliats.

En les eleccions del 14 de febrer del 2021 es va aconseguir el 52% dels vots a favor dels partits independentistes, dotze setmanes deprés els polítics d'aquests partits no han aconseguit fortmar govern, s'han aixecat de les taules de negociació, s'an barallat entre ells, ens han dit que comencem a caminar cap a una independència que arribarà d'aquí a 20 anys, que no n'hi ha prou amb el 52% per la unilaterañlitat ...

Els avis i les àvies de la Taca d'Oli volem recordar i dir als polítics d'aquests partits independentistes:

Primer: Si tenen un escó en el Parlament, és gràcies als nostres vots.

Segon: Si tenen por de l'Estat que ens represàlia que donin pas a la gent que no en tingui.

Tercer: Avisem als pafrtits independentistes que no ens creurem mai més les seves promeses i que poden sortir nous líders a qui podem entregar els nostres vots.

Quart: Que no volem malbaratar un 52% del vot perquè els partits es reparteixin les cadires i el poder.

Els avis i les àvies de la Taca d'Oli fa més de tres anys i mig que sortim al carredr, uns diàriament, d'altres setmanalment, per demanar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i l'arxivament de les causes judicials contra el moviment independentista i ho continuarem fent perquè la repressió no té aturador. Ens hem convertit en un dels pocs col·lectius independentistes que continua mobilkitzat al carrer, som els irreductibles, i perquè la lluita es demosra en fets i no en paraules exigim als patits a qui vam votar rl passat 14 de febrer:

Que formin govern, que es deixin de barallar i que es posin a treballar per a aconseguir la independència del nostre país queper això vam aconseguir el 52% dels vots en aquestes eleccions.

Balaguer, Caldes de Montbui, Cambrils, Constantí, El Morell, La Canonja, La Pobla de Mafumet, La Selva del Camp, Mataró, MOllet del Vallès, Mont-roig del Camp, Montblanc,  Montbrió del Camp, Palau-solità-i-Plegamants, Reus, Riudoms, St, Antoni de Vilamajor, Santa Coloma de Queralt, Santa Perpètua de la Mogoda, Tarragona, Terrassa, Torredembarre, Tortosa, Valls, Vic, Vilaseca, Vilafranca del Penedès, Vilallonga del Camp, 13 de maig de 2021

EL PRESIDENT QUIM TORRA SENT LA NOSTRA VEU!!!

A un quart de set tocats comencem l’acte amb la presència del President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra. El Lluís és l’encarregat de donar la benvinguda al convidat i a tots els congregats. Amb verb decidit ha explicat el sentit de l’acte d’avui, dijous 25 de març. Aquí teniu les seves paraules escrites. Seguidament la representant de la Taca d’Oli, Maria Teresa Font, s’ha adreçat al President per fer-li saber la lluita que duu a terme el col·lectiu per aconseguir la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats i per aconseguir un món millor per als nostres fills i nets. Aquí teniu el text íntegre. Seguidament el Joan Andreu i la Lurdes han llegit el manifest que explica els tres anys d’existència de la 3a Joventut x la República. També el podeu llegir aquí.

El Comptador de la vergonya ha actualitzat les xifres vergonyants. Ve-te-les aquí. Carme Forcadell, 1.098 dies privada de llibertat. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 1.130 dies. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.240 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.256 dies. Pablo Hasél, 37. Els joves d’Alsasu, 1.591 dies. L’exili a Bèlgica de Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i ara Clara Ponsatí, de d’octubre de 2017 i des del 2018 de Valtònyc. L’exili a Suïssa des de l’any 2018 de Marta Rovira i Anna Gabriel. I per descomptat denunciem el prop de 3.000 encausats i encausades per lluitar a favor de la independència i de la República Catalana.

Hem sentit en silenci el Cant dels ocells entonat pels músics: Joan, Lluís i Vicenç. El crit d'independència ha embaumat l’atmosfera del Balcó.

El president Quim Torra ha ha fet ús de la paraula. Ha agraït l’acollida que li fa Tarragona. La Tarragona de Rovira i Virgili, autor molt llegit i estimat pel President. Dona les gràcies a la 3a Joventut x la República i a la Taca d’Oli. Diu que sempre heu estat al costat dels drets fonamentals, de la democràcia i de la justícia. També sou un model de civilitat i de plantar cara a la repressió. És hora de mantenir-se al carrer. No cediu. La millor manera de solucionar qualsevol crisi és avançar cap a la independència de Catalunya. Que el  52% de vots independentistes aconseguits doni resultat i no es quedi només en una xifra per a la galeria. Volem un full de ruta clar. Volem saber cap a on anem. S’han de complir els compromisos contrets l’1 d’Octubre del 2017. Cal avançar amb fermesa en aquestes hores greus. Dona tres consells al proper President de la Generalitat. El primer és posar la vida dels ciutadans per davant de tot. Segon, dir la veritat; s’ha de dir la veritat en cada moment. I tercer, s’ha de treure profit de la Covid, la pandèmia ha de ser una palanca per a canviar el país, per construir un país nou, un país que respecti la natura, amb igualtat d’oportunitats. Un país ple de dignitat. Denuncia l'espoli fiscal.  ¡Que bé que ens anirien el 16.000 milions d’euros que ens escatimen! El president veu que hi ha un jove enmig dels avis i àvies. Se li adreça: que els valors de la gent gran beneficiïn els joves. Que els joves d’ara, quan siguin grans, tinguin els mateixos valors que els jaios d’ara.

Entonem el nostre càntic: INDEPENDÈNCIA, LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA! Josep M. dirigeix els Segadors que cantem a una sola veu i que clou l’acte.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES!

RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

3r ANIVERSARI DE LES ÀVIES I AVIS DE LA PLAÇA DE VIC PER LA LLIBERTAT

  Ara ha fet tres anys que a Vic, seguint l'exemple  del col.lectiu de Reus, varem crear el grup d' "Àvies i avis de la plaça de Vic per la llibertat" que té com ideari reclamar la llibertat dels presos politics i el retorn dels exiliats, així com la independència de Catalunya.  Amb el desig de commemorar aquest fet reivindicatiu, hem preparat el vídeo que us fem arribar i que esperem que us agradi i mantingui o augmenti, com a nosaltres, l'esperit de lluita i de denuncia.

Libertat als presos. ‼️

Visca Catalunya. ‼️