NO PARAREM DE DENUNCIAR LA INJUSTÍCIA!

Dijous, 27 de febrer de 2020. Roda, roda, moliner… cada dijous segueix la roda de la denúncia de l’empresonament de Carme Forcadell, dels altres presos i preses polítiques, dels exiliats i exiliades, dels que sofreixen la repressió. Avui hi ha hagut una petita alegria: els encausats que es van asseure davant el TSJC han estat deixats en llibertat sense cap càrrec. Les petites alegries també compten per mantenir la moral alta. Els de Reus, de Tarragona, del Tarragonès interior, de Valls e tutti quanti hem mantingut l’acció a l’esplanada de l’aparcament.

El cant dels ocells ha obert l’acte, la lectura de la columna d’Antoni Bassas “Més de dos milions de distorsions cognitives”, publicat a l’ARA que podeu llegir aquí, ens ha desvetllat les consciències i ens referma en la lluita contra la injustícia.

Hem fet els tres tombs, com qui segueix la roda de la sínia, mentre sentíem l’Estaca. Al final hem cantat Els segadors. Prèviament hem recordat els que encara són a la presó, tant els nostres com els forasters. S’ha fet èmfasi amb els joves d’Alsasu.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

REUNIÓ A TARRAGONA

Dimecres, 26 de febrer, tingué lloc la reunió de representants de la Taca d'Oli de Catalunya a la ciutat de Tarragona per tal de debatre una proposta organitzativa i presentar el blog. Hi foren presents quinze localitats de les vint-i-vuit que conformen el col·lectiu. Tot plegat va  encaminat a enfortir Taca d'Oli per poder continuar la denúncia de l'existència de presos, preses, exiliats i exiliades polítiques, i també la persistència de la repressió.

Poseu consultar l'acta de la reunió AQUÍ!

JORNADA REIVINDICATIVA A MAS D’ENRIC. DONEM SUPORT A CARME FORCADELL!

Diumenge, 23 de febrer de 2020. La Taca d’oli ha estat present a Mas d’Enric per donar suport i escalf a Carme Forcadell. Enmig dels parlaments i manifestos de Juristes, Sanitaris, Pares i mares tots per la República, Cap dona sense oblit, CDR Camp de Tarragona, actuacions musicals de Xavier Marcos i 3r Grau, Vermut republicà i ballada de sardanes, enmig d’aquest programa atapeït, doncs, l’Anna Maria de Mont-roig del Camp, la Marga de la Pobla de Mafumet i Jesús de Tarragona han llegit “La veu de la venjança” de Viçenç Villatoro que podeu trobar aquí i el Manifest de la Taca d’oli a través del qual es marquen les idees bàsiques del col·lectiu: la fermesa a denunciar l’empresonament i l’exili per motius polítics, la voluntat de traspassar a fills i nets els valors que ens mouen a lluitar per un país lliure, pròsper i feliç. També el podeu llegir aquí. Les intervencions dels altres col·lectius anaven en la línia de deixar ben clar que el fet que els polítics surtin amb permís no vol dir pas que siguin lliures, que la repressió continua i que cal mantenir la presència al carrer per denunciar la persecució de les idees independentistes, republicanes i feministes.

DONEM SUPORT A TOTS ELS EMPRESONATS, ENCAUSATS, PERSEGUITS I EXILIATS!!!

NO NORMALITZAREM MAI LA INJUSTÍCIA!

Dijous, 20 de febrer. La Taca d’oli és present a Mas d’Enric per denunciar una vegada més la injustícia de la justícia espanyola: l’empresonament de Carme Forcadell i de tots els represaliats i represaliades per motius polítics. Mont-roig del Camp, Reus, Tarragona, Tarragonès interior, Valls i altres viles han fet acte de presència a través dels col·lectius d’avis i àvies per la Llibertat. També hi han comparegut integrants de CDR’s i altres a títol personal.

Cançó i paraula han sigut els protagonistes: S’ha entonat “Vull ser lliure” adaptat a la nostra circumstància republicana, “El cant dels ocells”, com és preceptiu a cada trobada, “Bella ciao”, també adaptada.

La Coia de Reus ha llegit una carta que Dolors Bassa va adreçar a una àvia de la capital del Baix Camp. Escrita en ordinador, hi té accés perquè realitza un màster a través de la UOC i, evidentment necessita treballar en línia. Ens explica la vida que duu a la presó constreta per un règim penitenciari molt rígid. Després de la sentència sembla que veu la llum al final del túnel llarguíssim per on camina cap a la llibertat. Ens demana que no normalitzem aquest estat de coses. També parla de l’emoció que va sentir quan es va trobar al Parlament de Catalunya amb els altres companys presos per participar en la comissió del 155, que va enyorar els que no hi van ser: els Jordis, la Carme Forcadell i, esclar, els que són a l’exili. El testimoni de la Dolors és ferm, ens interpel·la contínuament i ens diu que denunciem la injustícia sempre. Només les ganes de venjança pot explicar que la Dolors, i els altres presos, estiguin entre reixes!

L’Anna Maria de Mont-roig del Camp ha llegit una poesia d’un que va ser mossèn del poble. Resulta que cada vegada que hi havia un acte popular n’escrivia una. Aqueixa reconeix els valors que conformen la Catalunya democràtica i és una crida a la unitat per defensar la identitat pròpia, el passat, el present i el futur de la pàtria.

Acte seguit hem fet els tres tombs a l’esplanada i després hem cantat Els segadors com a comiat de l’acte.

LLIBERTAT CARME FORCADELL! AMNISTIA PER A TOTS ELS REPRESALIATS!

LA TACA D’OLI SOM A TOT ARREU. AVUI A CAMBRILS!

A Cambrils fa dos anys que els avs i àvies surten cada dimecres a 2/4 de 12 del migdia. Avui han tingut la companyia de col·lectiu Taca d’Oli integrat per gent de La Selva del Camp, Mont-Roig, Reu, Riudoms, Tarragona, Valls i Vic. Laura Masvidal, dona de Quim Forn, i  Roger Espanyol, que va perdre un ull en la repressió policial de l’1 d’Octubre, ens ha acompanyat per donar fe del seu testimoniatge.
S’ha fet la concentració a la plaça de la Vila i el tomb pels carrers adjacents i plaça de Mercat. Les pancartes han donat fe dels avis i àvies provinents de tot el Camp de Tarragona que han donat suport als de la vila marinera. Cambrilencs i cambrilenques, no estareu mai soles! 

La diada s’ha perllongat en el dinar ben concorregut a la Fonda Montserrat davant per davant de l’ermita de la Mare de Déu del Camí. El personal del restaurant no donava l’abast a satisfer les necessitats culinàries dels comensals, ha estat en va que alguns s’oferissin com a voluntaris per ajudar les noies que servien. Mentre uns prenien cafè i altres enllestien el segon plat, Laura Masvidal ha pres la paraula per denunciar la repressió sense treva que s’abat contra la causa independentista i ha agraït els avis i les àvies que persistim al carrer. Roger Espanyol ha dit que és fill de l’1 d’Octubre, que d’ençà d’aquesta data pregona arreu la importància que té per a tots i perquè no se’n perdi la memòria. Camí Mendoza, l’alcaldessa, ha refermat el compromís amb la lluita contra la repressió. El representant de l’ANC ha destacat la voluntat transversal de l’entitat tot fent una semblança de la projecció unitària dins del panorama polític cambrilenc. Seguidament Roger ha interpretat un parell de peces al saxo relacionades amb el testimoni que fa de l’1 Octubre del 2017. L’Òscar Cid s’ha afegit als instants musicals. S’han sortejat productes gentilesa de les botigues de Cambrils amb la finalitat d’omplir la caixa de solidaritat per fer front a les multes desorbitades sobre els patriotes catalans. El cant dels Segadors ens ha dit que ens tornarem a veure un altre dia. 

LLIBERTAT PRESOS O PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

IMPRESSIONS DE LA VISITA A LLEDONERS

Dissabte 8 de febrer de 2020

Representants dels Avis i àvies per la llibertat dels presos i exiliats. “Taca d’oli”

*Coia de Reus *Manel de Vic

*Miquel de Balaguer *Josep Maria de Valls

Abans de Nadal el baleguerí Jordi Vilarasau ens féu arribar la proposta d’una entrevista amb el Jordi Sánchez. Aquest tenia interès de conèixer els representants del moviment Avis i àvies per la llibertat dels presos i exiliats. Li havien parlar del conjunt de “Taques d’oli” escampades pel territori. Concretament seria que un grup de quatre persones es desplacés a Lledoners un dissabte al matí o un diumenge  a la tarda.

Vam posar fil a l’agulla i finalment avui 8 de febrer la trobada s’ha fet realitat. Amb aquests mots volem expressar amb quatre pinzellades les impressions que ens ha produït la visita i el temps que hem pogut compartir amb el Jordi.

Cap dels quatre havíem estat en anterioritat de visita dins un centre penitenciari. Érem novells. No sabíem què podríem o no podríem entrar. Res de res. Ho hem hagut de deixar tot en unes guixetes i passar per diferents detectors de metalls que ens han obligat a desprendre’ns de cinturons, rellotges... Sols els DNI que momentàniament ens els han retingut. Al sortir ens els han retornat.

Tots ja haviíem estat en altres ocasions a Lledoners. Fora. En les concentracions. Cantant i cridant llibertat per a tots els presos. Avui era diferent. Avui entràvem a dins. Parlaríem amb el Jordi Sánchez. Tots teníem cert nerviosisme. Abans d’entrar hem coincidit amb l’Empar Moliner. Ella anava a visitar l’Oriol Junqueras. Ens hem presentat i li hem manifestat que en les nostres trobades hem llegit alguns escrits seus. S’ha ofert a venir en alguna de les nostres concentracions. Hem anotat els contactes.

Després de passar nous controls i esperes hem arribat al locutori 18 on ens esparava el Jordi darrere una mampara de vidre amb telefonia i megafonia. Ens hem saludat  i les nostres mans han coincidit a banda i banda del vidre. No hem tingut el contacte humà. Ens hem presentat. D’on veníem. El Josep Maria ja el coneixia i el Miquel té coneixença amb el Jordi de Balaguer. El primer que ens diu és que està molt content amb la nostra visita.

Hem de dir que hem quedat admirats per la fermesa que hem trobat del Jordi. Han passat prop de trenta mesos de manca de llibertat i segueix tossudament compromès amb les llibertats del nostre poble. Aquest llarg temps el pateix amb manca de llibertat però ell ens anima. No hem de defallir. El camí serà més llarg del que ens havíem imaginat. Ens deix clar que hem de seguir pel camí per poder  assolir la independència. No hem de fer marxa enrere. Està esperançat perquè el poble té la força. En deu anys el panorama ha canviat radicalment. Veu clar que hauríem d’anar junts perquè junts demostrem ser més forts. Manifesta, sent realista, que la unitat política de moment no vindrà. Constata que la gent de forma unànima demana UNITAT, però quan arriben les eleccions els resultats no són en aquest sentit. Deix clar que encara que no s’assoleixi la unitat, les diferents opcions no són rivals!

L’esperança és la societat civil que no defalleix. Òmnium, ANC i també els avis i àvies demostreu que la fortalesa està en el poble. Persistiu i això ens arriba i ens dona coratge i molta força. Al carrer al llarg dels anys es demostra la nostra victòria.

Li plantegem les foscors que veiem i ens trobem. L’allau de persecucions per part dels jutges que ell mateix pateix. Constata que gran part del dèficit democràtic judicial ve configurat perquè una gran part dels jutges venen de fora i els costa i no volen comprendre la realitat nacional catalana. Obre l’esperança que també hi ha una part de components del sistema judicial que tenen un altre tarannà.

Li constatem que la gent està molt indignada i emprenyada per la situació de repressió continuada que no s’atura malgrat el canvi de “gobierno”. La gent t’atura pel carrer i t’expressa que està neguitosa, que no dorm, que es voldria rebel.lar. No ho vol ni pot acceptar. Per a més inri els enfrontaments polítics enfuriasmen la gent que durant aquests anys no ha defallit i segueix al peu del canó. El Jordi ho entén però demana que la gent perdoni els líders polítics...

El temps va corrent i no parem de plantejar situacions. Ell manifesta com els ajuda el nostre suport i les nostres accions. Li plantegem la seva perspectiva immediata. Les seves escadusseres sortides les vol dedicar a la família que són els que han patit més. Li recordem com són de cruentes algunes decissions judicials com la del Tribunal Constitucional amb els de Blanquerna. Ho constata i ens explica com al principi de la seva presó la seva filla petita de 10 anys li va costar assumir-ho. Es manifestava emprenyada, es tancava en banda. Hi va haver un canvi de paradigma en la gran manifestació del carrer Marina de l’11 de novembre amb els mòbils. Va ser capaç de pujar dalt l’escenari. Amb això es demostra –diu- com el poble ajuda i en gran manera. 

De forma més relaxada perquè s’acaba el temps –un so ens avisa que queden cinc minuts- diu que espera venir en persona a Reus a fruir dels vermuts, de la calçotada de Valls, de la llonganissa de Vic i de les coques de recapte de Balaguer.

El Josep Maria li diu que avui hi ha un dinar solidari a Valls. Li encarrega que saludi a la gent i els manifesti l’agraïment a tots ells. El Jordi pregunta per l’acte del vuitè aniversari de l’ANC de Valls. Hi hagué la presidenta Paluzie, l’expresident Alcoverro i dues cadires buides amb llaços grocs per a la Carme i l’altre per ell. Es va omplir el Teatre Principal.  

Han passat els cinc minuts i de sobte la comunicació i la megafonia deix de funcionar. Ja no ens podem acomiadar oralment. Hem de gesticular abandonar el locutori 18 on ens hem comunicat amb el Jordi Sànchez. Al marxar, al locutori 16 , hi ha l’Oriol Junqueras que acaba de parlar amb l’Empar Moliné i els seus acompanyants. Entrem al locutori i saludem i gesticulem amb l’Oriol i li fem saber que venim de Balaguer, Vic, Reus i Valls. Molts ànims.

Sortim fora recollim els DNI i hem deixat alguns presents per al Jordi i els altres companys esperant que ell els ho faci arribar. Al sortir ens fem fotografies de record i saludem la família del Josep Rull que en aquells moments entrava. 

Tornem tots cap a les nostres poblacions. Cadascú cap a casa seva. El Jordi, i els altres empresonats, seguiran mancats de llibertat dins d’aquelles fredes parets i reixes per haver seguit el mandat del poble. Estem en deute amb ells.

Coia, Manel, Miquel i Josep Maria

MONT-ROIG DEL CAMP

Aquest divendres,  7 de febrer, ha fer 100 setmanes que les àvies i avis x la llibertat de Mont-Roig del Camp es manifesten.
Representants de La Taca d' Oli de:

Montbrio del Camp, Riudoms, Cambrils, Reus, Tarragona, Valls i Vic els hem acompanyat en el seu acte setmanal.

CLICA PER ESCOLTAR

Després de les salutacions s'ha donat un tomb per diferents carrers del poble tot demanant la llibertat de les preses i presos polítics.A continuació hem va anat al Centre Cultural i un representant de cada població ha fet un petit parlament, ho ha presentat la Sra Anna Ma Mestres. Ha sigut emotiu quan va dir que ...som, serem i lluitarem fins al final...També van saludar  representants de l' ANC de Mont-roig i Colldejou.

El Sr Lluís Jove, representant de Tarragona va llegir la carta del MHP de la Generalitat q va enviar al col.lectiu Taca d' Oli en els actes de la Setmana Solidaria que es fa dur a terme e motiu dels dos anys de lluita... Es van mostrar molt agraïts de compartir-la.

El Sr Anguera  va amenitzar l' acte amb  la guitarra tot cantant un parell de cançons (clicla per escoltar-lo).

Es va acabar amb el cant dels Segadors, i tot seguit un refrigeri de coca i xocolata, avellanes i vi dolç.

Felicitats als companys i companyes de Mont-roig, va estar MOLT BÉ.

LLIBERTAT CARME FORCADELL!

Dijous, 6 de febrer de 2020. La Taca d’oli com cada dijous puja a Mas d’Enric per denunciar la ignomínia de l’empresonament de Carme Forcadell i dels altres presos i represaliats. El cant dels ocells ha obert l’acte, la gent l’anàvem seguint cantussejant-lo. Avis i àvies de Mont-roig del Camp, de Reus, de Tarragona, del Tarragonès interior, de Valls i d’altres viles del Camp de Tarragona, integrants de col·lectius com ara CDR’s hem sentit Rovira i Virgili a través de la veu de la Fina.

L’ínclit tarragoní ens parlava del cap d’any que anuncia un avenir prenyat de fruits, de les institucions, verges encara, que aviat realitzarien la seva comesa, tot amb un llenguatge enterament poètic. Es devia referir a l’establiment de la Mancomunitat de Catalunya i l’obra de govern perquè l’escrit és del 1909. El pots llegir aquí.

Acte seguit hem fet els tres tombs a l’esplanada acompanyats de les notes de Bella ciao i de L’estaca. En acabat s’ha llegit “Sarri, Sarri, pertorbat Jordi Cuixart”,  de Martí Estruch, publicat a VilaWeb, on s’analitza l’actitud de la fiscalia de considerar que persisteixen distorsions cognitives resistents al canvi i això pot dificultar la concessió de permisos a Cuixart, també parla de la carta de Sarrionandia a Jordi Cuixart, entre altres coses diu: “La llei castiga severament, vulnerant la llei mateixa, els qui defensen la justícia”. De Mas d’Enric estant hem pensat en tots els represaliats: els joves d’Alsasu, els cridats a declarar pel tall de la Jonquera, per tots els lluitadors i combatents per la llibertat... El Cant dels Segadors ha tancat l’acte amb el repicó de Visca Catalunya Lliure!, Visca la Terra! i Visca la República!

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

PERSISTIM: MÉS DE TRES-CENTS ÀVIES I ÀVIS PLANTEM CARA A LA REPRESSIÓ!

Dimarts 28 de gener de 2020, Balcó de la Mediterrània. El comptador de la vergonya retrona en les nostres oïdes com un tambor que ens rebenta els timpans: Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 707 dies a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 817 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 834 dies. No som avars i eixamplem la solidaritat a altres nacions: fa 104 dies que Dani Gallardo és a la presó per defensar, de Madrid estant, el dret dels catalans. I també recordem els joves d’Alsasu que haurien de ser lliures! El Cant dels ocells posa cura al mal que hem sentit. LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!

Seguidament, Lluís s’adreça als convocats provinents de l’ampla geografia  catalana: de la Baixa Segarra (Santa Coloma), Balaguer, Cambrils, la Canonja, Mataró, Mollet, Montblanc, Mont-roig del Camp, Reus, Riudoms, Tarragona, Tarragonès interior (Constantí, el Morell, la Pobla de Mafument, el Raurell i Vilallonga), Torredembarra, Tortosa, Valls i Vic; tots integrats en el col·lectiu de la Taca d’oli; han fet cap a la noble Tàrraco que els romans van triar pel seu clima d’eterna primavera i per la situació estratègica, tot i que ara els trens hi passen de llarg.  Amb un verb brivant ens diu que a nosaltres no ens poden inhabilitar, que hem resseguit la geografia catalana i una part de l’europea per fer sentir la nostra veu i que malgrat les dificultats CONTINUAREM!

Ens hauria fet molta gràcia que una primera autoritat del país hagués vingut a donar-nos suport, tanmateix com que tots van molt atabalats i ocupats en els seus assumptes no ha pogut venir ningú, si més no hem aconseguit que el MH President de la Generalitat ens fes arribar un missatge de companyonia que podeu llegir aquí.

Pau Ricomà, l’alcalde de la ciutat, ha pres la paraula per dir-nos quatre coses: que el nom de Taca d’oli és escaient per als avis i àvies, tant per ser una imatge bella d’un producte propi de la nostra terra com per la idea de guanyar terreny a poc a poc. Que el primer que va fer quan va entrar a l’Alcaldia va ser retirar el retrat del borbó del Saló de Plens i penjar la pancarta de Llibertat presos polítics al balcó de la Casa de la Vila. Que cal reivindicar els nostres drets des de posicions noviolentes i, finalment ens animà a seguir la lluita per la llibertat dels presos polítics, la independència i la República.  

Cantem L’estaca. Fem el tomb per la Rambla Nova. En tornar cantem Els segadors. Acte seguit s’organitzen els grups per a les visites guiades. El grup que visita el Circ està acomboiat per Joana Virgili; el de Pretori, per Miquel Blay; el del Passeig Arqueològic, per Cris Salom; el del Museu Bíblic, per Andreu Muñoz i el del Pont del Diable, per Jordi Tortosa. Els regraciem de tot cor la seva col·laboració.

D’aquí estant cal reconèixer la tasca dels voluntaris que han acompanyat els grups que visitaven Tarragona, l’entrega i dedicació dels que eren al Tinglado número 1 del Moll de Costa on s’ha fet el dinar. A tots l’agraïment més sincer. I ja que estem en aquest punt, regraciem als Sanitaris per la República la presència inestimable en l’acte, l’ANC que ens ha deixat la megafonia, Òmnium Cultural que ens dona suport logístic, l Port de Tarragona que ens ha facilitat la realització de l’acte, al càtering per la seva professionalitat. I sobretot, sobretot als més de tres-cents avis, àvies i altres acompanyants que diuen i diem: JA N’HI HA PROU: PERSISTIREM! L’amanida, el fideuejat, les postres de Tarragona, el vi, l’aigua, el xampany, el cafè, el glop de licor... han restaurat les forces gastades.

Un cop dinats, els representants de cada vila i ciutat han adreçat unes paraules als convocats, llàstima que una megafonia ressonadora ha fet que es perdessin les paraules. Els de Valls han presentat el seu cançoner. S’han sortejat quatre quadres originals, donació de l’Anton Rebull per omplir la Caixa de Solidaritat. Joan Andreu ha llençat dos mots d’ordre, el primer: convé que els avis i àvies inculquem els valors de revolta, d’organització, de presència al carrer... als nets per tal que la lluita per la llibertat, la democràcia i contra la repressió tingui continuïtat. I l’altre, que hem de fer un pensament per enfortir la Taca d’Oli, aniria bé d’aprofundir en l’autoorganització i prendre consciència de la força que tenim. Els companys del País valencià ens han donat tot el seu suport a través de la Salutació a la 3a Joventut x la República que podeu llegir aquí. El president del Port ha pres la paraula per cloure l’acte, sempre en la línia del compromís amb Catalunya i la seva llibertat. No podem oblidar els himnes que han unit els nostres anhel en una sola veu: el Cant del poble i Els Segadors.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! VISCA CATALUNYA LLIURE! VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CARME FORCADELL, MAI NO ESTARÀS SOLA!

Dijous, 30 de gener de 2020. Taca d’oli de Mont-roig del Camp, Reus, Rourell, Tarragona, Tarragonès interior (Constantí, la Pobla de Mafumet, el Morell i Vilallonga del Camp), Valls i d’altres orígens han comparegut a l’esplanada de Mas d’Enric per recordar-nos que Carme Forcadell encara és a la presó.

Els de Terrassa cada dia canten “Tot el poble cantarà”, adaptació dels Miserables a la situació que vivim els catalans d’ençà que la persecució judicial, policial, econòmica i mediàtica es posà en marxa en contra de l’independentisme i republicanisme creixent a casa nostra. Tots els congregats la cantà i els músics els acompanyà.  Seguidament es llegí la carta que el MH President Quim Torra envià a la 3a Joventut x la República per donar suport a la Setmana Solidària. 

A continuació es llegirem dos textos, un carta de Josep Rull en què es referma en les seves conviccions; i l’altra d’un graller de Reus que havia tocat en un acte cultural a dintre de la presó. Aqueixa vegada es dona un tomb per l’aparcament, es canta Els Segadors i es dona l’acte per acabat.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!