LLEDONERS - ABSOLUCIÓ !!!!!

La trobada de la Taca d’oli es fa al Centre Penitenciari de Lledoners el diumenge 6 d’octubre. Es fan concentracions a totes les presons abans que el tribunal Suprem dicti sentència. L’esplanada on ens concentrem és un lloc alterós, una rasa solcada per la via del tren la separa del centre penitenciari situat un pèl més per sota. De manera que es poden veure els terrats i la disposició del mòduls. 

Jordi Pesarodona -que amb el nas posat, mirava el guàrdia civil- condueix l’acte. Comenta que entre el públic hi ha familiars dels presos polítics. Seguidament els congregats responen a una sola veu “No esteu sols”. El cant dels ocells interpretat per una vintena de músics ressona pel pla de Lledoners.

El representant de Mollet del Vallès llegeix un text que s’adreça com un cop de puny a la repressió descarada que vivim de dos anys ençà. El de Tarragona, la poesia d’Olga Xirinacs, Mentre es cou el pa, en què es fa un paral·lelisme entre l’hora en què els forners pasten el pa, l’1 d’Octubre de 2017, l’activitat dels que volien votar i la preparació sinistra de la repressió. El cant de L'estaca fa d’interludi. Crits d’”Unitat, Llibertat presos i preses polítics i No esteu sols”, dirigits a familiars de presos i exiliats assaonen la terra assedegada i polsosa del Lledoners. Una poesia sobre el color groc arrenca forts aplaudiments del públic. La de Santa Perpètua de Mogoda ens estampa a la cara que la seva vila té dos presos polítics: Jordi Cuixart a Lledoners i Ferran Jolis a Madrid, arran de la detenció i empresonament arbitrari de CDR’s, ara fa quinze dies. El text que llegeix el de Reus arrenca un “Us volem a casa” interminable. Son soneta, és la cançó de bressol que una xiqueta canta dedicada al Jordi Cuixart, que torna a ser pare, i a Carme Forcadell, que ha esdevingut àvia. (Son soneta, llagrimeta, perdoneu-me la rima fàcil, m’ha sortit de l’ànima quan la sentia cantar. M’he emocionat, no hi puc fer res...).

No hem de perdre mai la capacitat de comptar: SETZE presos són a presons espanyoles i catalanes. Xifra que és contestada pels músics amb un crit esqueixat: Que volen aquesta gent? I els clams de “Fora les forces d'ocupació i Ho tornarem a fer”. Els de la plaça Enriqueta Gallinat de Barcelona ja fa set-cents dies que surten al carrer. Han llegit una carta de Quim Forn que denuncia la injustícia de l’empresonament i els regracia la persistència a sortir al carrer per denunciar-la.

El testimoni de Danfa Ibrahima tancat a Lledoners explica l’amistat que va bastir amb els presos polítics i exhibeix una samarreta amb les seves dedicatòries. Un reconeixement per Anna la primera música per la República i pels de Reus, iniciadors de la Taca d’oli, organitzadora d’aquesta trobada. 

Avui han comparegut a la trobada els jais de l’Anoia, Barcelona (pl E. Gallinat), Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Santa Perpètua de Mogoda, Tarragona i Valls. 

El pare de Jordi Cuixart ha parlat en nom dels familiars dels presos i exiliats. Ens ha transmès les paraules del son fill: “Que estiguem forts i alegres. Hem de lluitar i tirar endavant. Fora plors i molta dignitat. Davant de la por, un somriure. Davant de la por, la revolta”. Jordi Pesarrodona ha reblat el clau: Somriure, revolta i pallassos. El cant dels segadors ha conclòs l’acte.