Dijous 5 de desembre es congreguen a Mas d’Enric els components de la Taca d’oli del Camp de Tarragona. No hi falten els de Reus, els de la Selva del Camp, els de Tarragona, els del Tarragonès interior (Constantí, el Morell, la Pobla i Vilallonga del Camp), i els de Valls. Es donen el tres tombs preceptius per l’esplananda de l’aparcament mentre arrenquen els acords de L’estaca. La gent la cantusseja.
Després es llegeix el text d’una compatrícia i amiga de Carme Forcadell que va anar a la presó a fer un recital de cançons. Text escrit per l'articulista Motnse Castellà i publicat al "El Nacional.cat". Amb un llenguatge ebrenc, desgrana el que va viure a la presó: el soroll de les onze portes metàl·liques quan es tanquen, l’entrada a la sala d’actes on havia d’actuar, l’arribada de la Carme Forcadell quan l’auditori ja estava pràcticament ple, el picament de mans del públic mentre s’esdevenia el concert, la íntima relació establerta entre la cantant i la Carme. I un final esclatant: quan s’acomiaden no es diuen “adéu”, sinó “t’estimo” mentre es fonen en una llarga abraçada. Sento que algú diu al meu costat: “què es deu haver de fer per cantar a dins de la presó...?” Ja a la recta final els músics donen el to dels Segadors que de ben segur que tothom canta mentre ressonen en els cors dels prsents les paraules de la cantant ebrenca que acabem de sentir. Els visques a Catalunya Lliure i a la Terra tanquen l’acte.
Llibertat presos i preses polítiques! Retorn dels exiliats i exiliades!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada