AVIS I ÀVIES DE RIUDOMS: CENT DISSABTES DE LLUITA!

Avui 11 de gener de 2020 s’han aplegat a la vila de Riudoms gent de la Taca d’Oli vinguda d’arreu del Camp de Tarragona: de Mont-roig del Camp, de Reus, de Tarragona, de Valls, de Montbrió del Camp, Cambrils i d’altres localitats per refermar la lluita dels riudomencs contra la injustícia que vivim.

Un esmorzar de forquilla i ganivet s’ha servit als més de dos-cents inscrits a la jornada al casal de la vila. Maruja i Antonio, pares de Jordi Cuixart, es trobaven entre els comensals; també Josep M. Cruset, president del port i Eusebi Campdepedrós, secretari de la Mesa del Parlament. Així, doncs, després de la benedicció de la taula per part del rector de la parròquia s’ha anat per feina: llonganissa amb fesols, allioli de pot, pa amb oli i sal, vi, aigua i cafè han estat deglutits pels comensals. Acte seguit s’ha sortejat un quadre del pintor local Joan Baptista Cabré Sendrós, Jobacasen, de nom artístic.

A les dotze del migdia s’ha fet  el tomb a la plaça, hi havia tanta gent que el cercle s’ha tancat. La mare de Cuixart ha llegit una carta de son fill dirigida als vilatans que han fet possible cent dissabtes de lluita per la llibertat. Justament el contingut de l’escrit tenia aquest sentit: la persistència en el combat per assolir els nostres anhels, i que no deixem ningú pel camí. Les proclames de llibertat presos i preses polítiques i no esteu sols han donat suport a les paraules del president d’Òmnium. Josep Maria Cruset ha pres la paraula.

El riudomenc ha agraït als avis i àvies de la vila la constància de la seva presència cada dissabte a la plaça de l’església. L’agraïment s’ha fet extensiu als pares de Jordi Cuixart que també són avis. L’orador ha sintetitzat deu anys lluites i esperances del 2010 ençà: la sentència contra l’estatut, les manifestacions, l’1 d’Octubre de 2017, l’empresonament i exili del govern, el judici farsa, la sentència, les manifestacions, la repressió contínua. Tribunals espanyols contra tribunals europeus. Molta duresa. Ens ha emplaçat a mantenir-nos tossudament alçats, a continuar el llarg viatge cap a la independència. A mantenir la lluita política, la lluita judicial, la lluita al carrer. I que la discrepància política no sigui perseguida perquè emocionalment ja som independents. Tres coses necessitem per continuar el camí: esforç, constància i unitat. ENS EN SORTIREM, tal com diu Josep Rull.

Tanquem l’acte amb el cant dels segadors acompanyats pel saxo de l’Òscar Cid.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES!

RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!