LA TACA D'OLI A VIC

Dimarts, 3 de maig de 2022. Avui els de la 3a joventut ens desplacem a Vic per fer la trobada setmanal.  A un quart de nou del matí una quarantena de persones marxem amb autocar. Des de Reus en marxa un altre. Entre els dos acomboiem la Taca d’oli de les localitats del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre: Cambrils de Mar, Montblanc, Mont-roig del Camp, Riudoms, Reus, Roda de Berà, Tarragona, Tarragonès interior (Constantí, el Morell, la Pobla de Mafumet, Vilallonga del Camp) i Valls. Ja a Vic ens plantem davant del Casino a tocar de la plaça del Mercadal. Fem una gran anella. Els col·lectius despleguem les pancartes. L’anella es fa gran, tots hi cabem. Els músics comencen l’acte amb la peça Vull ser lliure.

El representant dels Avis i àvies per la Llibertat de Vic, els amfitrions, saluda tots els que hem vingut d’arreu de Catalunya. La satisfacció és gran en veure la gernació congregada, a l’entorn de dues-centes persones. El Xavier Marcos es planta al mig i desgrana Lladres que entreu per Almansa, d’Al Tall, tot sol i sense micro.

A continuació els músics interpreten: el Cant dels indignats, L’estaca, Bella ciao, Torna Serrallonga, El meu país. Des de l’organització s’anomenen tots els municipis presents a Vic. A més a més dels esmentats abans, evidentment, hi ha els de Vic, de Mataró, Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa...

La regidora d’Educació, Seguretat i Joves agraeix al col·lectiu de Vic la persistència a sortir cada setmana a la plaça per demanar l’amnistia i la fi de la repressió i dona la benvinguda a tots els de fora vila. Cantem Els segadors per cloure l’acte. Seguidament els comissionats de cada col·lectiu es reuneixen per impulsar la coordinació  de Taca d’Oli, Avis i àvies de Catalunya x la Llibertat i per afinar els objectius. Els altres ens repartim en quatre grups i amb sengles guies trepitgem carrers i places de Vic mentre sentim explicacions històriques i artístiques de la ciutat.

Vic. Té 46.000 habitants. Bisbat, Universitat, molts serveis, mercat dimecres i dissabte. En té dos dies perquè antigament tenia dues jurisdiccions. Està molt ben comunicat amb el país gràcies a l’Eix transversal, els túnels de Bracons, a tocar d’Olot i Ripoll, situat a una hora de l’àrea metropolitana de Barcelona. La geografia física està marcada pels turons testimonis que encerclen tota la comarca i que a l’hivern provoquen la inversió tèrmica que fa que faci més fred a la plana que no pas a les muntanyes. La boira senyoreja els dies d’hivern. Dos mesos d’estiu intens amb una calor persistent i insistent gràcies a la humitat.

La plaça del Mercadal és el punt més alt de la ciutat. De fet és l’esplanada d’un turó. La ciutat davalla pels quatre costat d’aquest lloc que surt cada dia al Temps de TV3. Ajuntament del segle XVII. Cases senyorials modernistes i noucentistes.

A la Llotja del blat hi havia l’antic ajuntament. Hi ha els retrats de vigatans il·lustres: Balmes, Anglada... Vic destaca per les adoberies, la indústria metal·lúrgica, però sobretot per l’agroalimentària, els embotits en són el seu mascaró de proa. És la pàtria de la Pilarín Bayés, la ninotaire de més anomenada de Catalunya. Es parla de la novel·la Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. La noia barcelonina que es casa amb un pagès ric de Vic, Comarquinal a la novel·la, ric però grosser. Pateix la gelosia de la família de l’home, i al final, consumida, retorna a Barcelona i es reclou en un convent.

Catedral. El mil trenta vuit és consagrada per l’abat Oliva, impulsor de les assemblees de Pau i Treva per contrarestar la violència perpetrada pels nobles sobre el pagesos i el poble baix. De la catedral romànica d’estil llombard només en resta el campanar adossat la catedral neoclàssica dedicada a Sant Pere. Al costat hi ha el Museu Episcopal de gran interès per les col·leccions de peces romàniques i gòtiques que conté. L’interior de la catedral estotja les pintures de Josep Maria Sert, destruïdes durant la revolució de 1936 i refetes en la postguerra. La Rosa Maria Rosell va comentar que va ser una llàstima que el bisbe Torres i Bages no acceptés, el 1900, la proposta inicial  del pintor amb un ús més agosarat del color. La paleta es mou en la gamma d’ocres, grisos, grocs, clarobscurs i algun vermell apagat.

Muralla i claustre. Ja fora de la catedral resseguim la muralla i veiem el claustre gòtic flamíger del XIV que se sustenta sobre les arcades romàniques. Veiem el pont de Queralt sobre el riu Mèder tributari del Ter. Al costat hi ha el barri de les adobers, ara abandonat, l’ajuntament té intenció de rehabilitar-lo. Entrem a la vila closa pel portal de Queralt trepitgem el call jueu, passem per la capella de la Dolorosa, arriben a l’església barroca de la Pietat, al costat hi ha el temple romà, reconstruït a partir de les restes trobades. Les columnes corínties contenen els noms esculpits de pròcers eclesiàstics del lloc: Torres i Bages, el Canonge Cullell, Mossèn Cinto... Comença a ploure. Estenem els paraigües, ens mullem. S’acaba la visita abans d’hora. Ens refugiem en una botiga, ho aprofitem per comprar llonganissa, somalla, formatge, bull... volem donar vida a la ciutat.

Dinem al restaurant del Casino de Vic. El primer plat es pot dir que ningú no se’l va poder acabar de tan abundant com era. Que en són de generosos els del Casino! Com hi ha món. El segon, la gent, sí que se’l va acabar. Després hi va haver sessió de cançó i de música. Xavier Marcos ens va oferir aqueix repertori: Tornarem, de Tomàs de Santos i Borja Penalba, Abril 74, Cançó sense nom, No abarateixis el somni, Cop de destral. L’Òscar amb el saxo interpretà El meu avi, Bella ciao, Alegria, és festa major, No és això companys, L’estaca, El cant dels ocells. Conjuntament amb l’Agustí una de Frank Sinatra, Tornarem, El cant dels adeus, Vull ser lliure i Els segador per tancar ja l’acte. Crits de visca Catalunya lliure i d’independència.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!